Hola! Sóc la Montse Rubirola
Vaig néixer i créixer a Besalú, un petit i preciós poble de la Garrotxa.
Recordo que, quan feia primer de primària, la meva mestra va trucar als meus pares per parlar dels meus inicis en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Segons ella, destacava en totes les activitats orals, però tenia dificultats amb la lectura i també amb les matemàtiques. Els va recomanar que llegís una estona cada dia.
Els meus pares, com és natural, van seguir el seu consell. Tant ells com jo recordem perfectament les enrabiades que feia cada vegada que tocava agafar un llibre. Era una lluita constant: no volia llegir.
Durant tota l’ESO vaig conviure amb una sensació de fracàs amb les matemàtiques. Les odiava i, si he de ser sincera, encara avui no són sant de la meva devoció.
Vaig néixer i créixer a Besalú, un petit i preciós poble de la Garrotxa.
Recordo que, quan feia primer de primària, la meva mestra va trucar als meus pares per parlar dels meus inicis en l’aprenentatge de la lectoescriptura. Segons ella, destacava en totes les activitats orals, però tenia dificultats amb la lectura i també amb les matemàtiques. Els va recomanar que llegís una estona cada dia.
Els meus pares, com és natural, van seguir el seu consell. Tant ells com jo recordem perfectament les enrabiades que feia cada vegada que tocava agafar un llibre. Era una lluita constant: no volia llegir.
Durant tota l’ESO vaig conviure amb una sensació de fracàs amb les matemàtiques. Les odiava i, si he de ser sincera, encara avui no són sant de la meva devoció.
Amb els coneixements que tinc ara i després d’anys acompanyant infants amb dificultats d’aprenentatge, crec que aquell problema no era una manca de capacitat. Simplement necessitava més temps per consolidar les bases de la lectura i de les matemàtiques.
Malauradament, el sistema educatiu no sempre permet respectar els ritmes d’aprenentatge de cada infant. I això pot generar frustració, inseguretat i la sensació de no ser prou capaç. Jo mateixa ho vaig viure.
Potser és precisament aquesta experiència la que em va portar a estudiar Logopèdia. Recordava com m’havia sentit de petita i pensava que, si algun dia podia ajudar un infant a aprendre a llegir, a comunicar-se millor o a superar una dificultat que li feia patir, hauria trobat el sentit de la meva professió.
Després, la Psicopedagogia va ampliar encara més la meva manera d’entendre l’aprenentatge i el desenvolupament infantil.
És en aquest treball conjunt on em sento més còmoda. M’agrada entendre cada infant des d’una mirada global, sense centrar-me únicament en la dificultat que presenta. Crec que només quan comprenem la persona en la seva totalitat podem oferir una intervenció realment adaptada a les seves necessitats.
Cada infant necessita ser escoltat, comprès i acompanyat des del respecte al seu propi ritme. I, moltes vegades, és justament aquest respecte el que marca la diferència.